LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
La variació lingüística és el fenomen que dona compte dels usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa. És objecte d'estudi de la sociolingüística.
Les varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua.
TIPUS
Hi ha diferents tipus de variació lingüística que es generen en funció dels factors esmentats. Al mateix temps, aquests factors es classifiquen en dos: els que depenen dels grups humans (temps, espai i grup social), factors que l'individu no pot escollir; i els que depenen de la situació comunicativa, i que un mateix individu pot experimentar una alternança entre diferents varietats. Així, existeixen els tipus de variació següents:
· Depenent del grup humà:
o Variació històrica o diacrònica. Depèn del factor temps. Les varietats històriques són les diferents varietats que una mateixa llengua ha adoptat al llarg de la seva evolució natural. Per exemple, el valencià de l'època de Ausiàs March és diferent del de Jordi Sierra i Fabra. L'estudia la gramàtica històrica. Les varietats generacionals també s'inclouen en aquest tipus de variació.
o Variació dialectal o diatòpica. Depèn del factor espai. Malgrat que es considerin varietats d'una mateixa llengua, el parlar d'una zona pot presentar diferències amb el de la zona contigua, separades sovint per accidents geogràfics (rius, mars, muntanyes...). Per exemple, el català de Mallorca presenta alguns trets diferents que el català del baix Ebre, o del Rosselló. L'estudia la dialectologia.
o Variació social o diastràtica. Depèn de l'estrat social. Es tracta de les varietats que usen les classes socials diferents, com si foren dialectes parlats en una mateixa població per grups socials diferents. Malgrat que en la societat occidental del segle XXI no hi haja una variació gaire marcada, podem observar aquest tipus de variació en societats en què les classes socials formen grups tancats amb poca relació entre si (com el sistema de castes de l'Índia), o en altres èpoques en què la classe alta i la baixa no es mesclaven.
· Depenent de la situació comunicativa:
o Variació funcional o diafàsica. Depèn de la situació comunicativa. Es tracta dels diferents registres lingüístics, que es classifiquen en formals i informals. El parlant n'escull un o l'altre en funció del tema, la intenció, el canal (oral o escrit), els interlocutors i l'àmbit d'ús.
EXERCICI 1
Observa aquests exemples i digues quin tipus de variació lingüística exemplifiquen. Posa’n, almenys, un altre de collita pròpia (en qualsevol llengua!)
EXEMPLES |
TIPUS DE VARIACIÓ |
ALTRES EXEMPLES |
|
Català: nen (Central) xiquet (Valencià) nin (Balear) |
|
|
|
Castellà: Haiga (nivell sociocultural baix) haya (estàndard) |
|
|
|
Català: vós (formal) vostè (formal) tu (informal) |
|
|
|
Català: birra /cervesa |
|
|
|
Castellà: fenecer (formal) fallecer (formal) morir (estàndard) palmarla (informal) estirar la pata (informal) espicharla (informal) |
|
|
|
Castellà: autobús (Península) guagua (Canàries) |
|
|
LES VARIANTS GEOGRÀFIQUES: EL BLOC ORIENTAL i EL BLOC OCCIDENTAL (teoria pàgina 59)
EXERCICI 2
Escolta atentament aquesta cançó que té marcades en blau i en roig els dos BLOCS DIALECTALS. Digues quin
és quin de manera raonada, és a dir, justifica la teua elecció amb exemples de totes les característiques del bloc, sempre que siga possible:
Els aturats de sempre, els horteres del mes
Estic riguent-me de qui està davant de mi
Dins d'eixe espill, matant complexos, volent-me així
EXERCICI 3
Escolta aquesta cançó del grup valencià "Aspencat" intrepretada per Èlia Ridavets i emplena la graella:
L'ÚLTIM SEGON - ASPENCAT
Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar
i si poguera tornar a donar-li al "start"
i travessar les línies roges
cartografia del teu cos
per no trobar les coordenades
el nord i les petjades
i arribar a un lloc sense nom
i rebobinar, anar pels camins que no vam anar
hissar les veles en un nou mar
si poguera tornar-te a besar
i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar
tocar les estrelles i tremolar
Si poguera tornar-te a tastar
No sé el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dónes l'últim segon
Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut
a les teues manies als teus pits i junts
vam provocar terratrèmols junts
i vam escriure diaris plens de fum
tornar a nàixer tornar a ser un xiquet
tindre el secret de la vida eterna
que fóres tu l'únic govern que em governa
De Sant Francesc al cap de Barbaria en moto
no em puc llevar del cap eixa foto
ni eixa posta de sol de postal
que despertava el nostre instint animal
tota la nit m'impregnava del teu olor
en la foscor tu eres la lluerna
i és que eres tu l'únic govern que em governa!
Perquè eres tu l'únic govern que em governa!
Ara fes el mateix però amb la versió original d'"Aspencat"
EXERCICI 4
Escolta aquestes cançons i emplena la graella: