Vols veure la versió cinematogràfica de La Plaça del Diamant? Clica als enllaços següents:

1a part: http://www.youtube.com/watch?v=nl5xY_-LPdg

2a part: http://www.youtube.com/watch?v=72rOlV8s96I

3a part: http://www.youtube.com/watch?v=aOrYuukUf0s

4a part: http://www.youtube.com/watch?v=g5I-Iz4RnbA

5a part: http://www.youtube.com/watch?v=C5V65sGDH_o

6a part: http://www.youtube.com/watch?v=AD5hiPC9vYk

7a part: http://www.youtube.com/watch?v=6162avks5IU

8a part: http://www.youtube.com/watch?v=wgDcPmkQJs4

Llig aquest poema de Salvador Espriu, pertanyent a l’obra La pell de brau (1960) on s’analitza la Guerra Civil Espanyola i la vida a la postguerra. 

http://www.youtube.com/watch?v=94w4HqAQ1Jw

A VEGADES ÉS NECESSARI I FORÇÓS

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

Recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l’aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament,

en l’ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda llibertat.

a)      Sepharad és el terme hebreu que els jueus utilitzaven per a referir-se a la Península Ibèrica. Per què creus que Espriu ha emprat un mot jueu al seu poema?

- Quin és el tema del poema?

- Intenta esbrinar què amaguen les metàfores marcades al poema.

http://www.youtube.com/watch?v=MIio1wb_F2M&feature=share

EL MEU POBLE I JO

Bevíem a glops

aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo

Joan Brossa és un dels màxim exponents de la poesia d'avantguarda de postguerra. Per tal que et faces una idea de com és aquest tipus de poesia, fes-li una ullada a alguns dels seus poemes visuals i intenta extraure'n el significat que amaguen:

Escolta aquests poemes de Miquel Martí i Pol i intenta esbrinar a quina part de la seua producció poètica pertany i quin n'és el tema:

L'Elionor

https://www.apuntmedia.es/ntc/continguts/vicent-andres-estelles-dossiers_134_1446964.html

Escolta aquests poemes de Vicent Andrés Estellés i digues, dels temes més habituals de la seua poesia (pots consultar-los a la teoria de la pàgina 74), quin és el que hi predomina:

ELS AMANTS

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=21&titol=79

La carn vol carn (Ausiàs March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte, encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

RES NO M'AGRADA TANT

Res no m'agrada tant

com enramar-me d'oli cru

el pimentó torrat, tallat en tires.

Cante llavors, distret, raone amb l'oli cru,

amb els productes de la terra.

M'agrada molt el pimentó torrat,

mes no massa torrat, que el desgracia,

sinó amb aquella carn mollar que té

en llevar-li la crosta socarrada.

L'expose dins el plat en tongades incitants,

l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal

i suque molt de pa,com fan els pobres,

en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic del dit gros i el dit índex,

amb un tros de pa,agafe un tros de pimentó,

l'enlaire àvidament,eucarísticament,

Me'l mire en l'aire.

De vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

Cloc els ulls i me'l fot. 

 

 

ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE

Assumiràs la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs 

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

I tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar en

la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó l’home assumint la pena

del seu poble, i és silenci.

Deixaràs de comptar les síl·labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble , caminant 

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car dirà la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament, iradament,

sense pensaren ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser se’n riguen,

potser et delaten;tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.

a) Que han de ser, segons Estellés, els poetes?

b) On es fa referència al poema a la situació de repressió política que patí la nostra cultura i el nostre poble al llarg de la postguerra? Assenyala’n les estrofes.

El poema que acabes de llegir té un to molt solemne. Però la poesia també es pot "reciclar". Fixa't en aquesta versió de Pau Sif sobre aquest poema d'Estellés:

PROPIETATS DE L’IKEA

Apuntaràs el preu d'un moble,
i tindràs el preu del teu moble,
i el voldràs, per a sempre el moble,
i patiràs, no el muntaràs,
i aniràs sempre a genollons,
et sobrarà sempre una peça.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs muntar el moble
i seguiràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a muntar
en la llarga nit el teu moble.
Tu seràs la peça furtiva,
la peça furtiva i amarga.
Ja no sabràs on van les baldes,
ni els cargols amb forma d’estrella
del teu moble, i és un desfici.
Miraràs d’encastar els pius
de suro sense trencar la taula:
faràs un moble, gemegant
si no encaixa la polleguera,
fusta amunt i collons amunt,
una tossuda decisió.
I tot serà, després, silenci.
Car no tindràs la peça justa,
la perdràs en el moment just.
I buscaràs la teua peça
entre els racons durant molts dies,
car buscaràs honestament,
iradament, sense esmentar
la mare del que ha dissenyat
cada peça del fotut moble.
Potser t’estafen o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no tens moble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
reclames decididament.

Si vols escoltar la versió musicada del poema "M'aclame a tu" de l'exercici 30 de la pàgina 75 del llibre de text, clica a l'enllaç següent:

http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=21&titol=78

Llig aquest extracte del llibre de Joan Fuster "Diccionari per a ociosos" i digues, de les característiques de la seua obra quina o quines són les que predominen en aquests exemples. Reflexioneu sobre què creieu què vol fer-nos pensar Fuster amb cadascuna d'estes definicions :

DINERS 

No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar! 

IDEES 

Tota coincidència entre les teues i les meves és això: pura coincidència. 

MORIR 

Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error. 

El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure. 

SER 

Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fóra així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix. 

SERVILISME 

No hi ha cap servilisme que siga desinteressat. 

SILENCI 

Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir. 

TEMPS 

Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps. 

ZERO 

Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero? I dic imaginar una idea. Evidentment cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho fan els matemàtics. El zero —la nul·litat—, el no-res? Ens burlem dels filòsofs, però mira que els matemàtics! 

Si vols saber-ne més del pensador valencià més important del segle XX, no et pots perdre el documental complet "Ser Joan Fuster"