5.1 CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC DE L'EDAT MODERNA
Ací teniu un MAPA CONCEPTUAL que vos pot ser de gran utilitat a l'hora de relacionar el grapat de fets històrics que tingueren repercussions lingüístiques i, per tant, literàries, als s. XVI, XVII i XVIII:
Genealogia dels Comtes i Reis de la Corona d'Aragó
Segle XVI
Lectures recomanades
Si t'ha picat la curiositat, pots saber més d'aquesta època llegint la novel·la de la qual hem extret els fragments per fer els exercicis. Ací t'avancem un poc d'informació i l'enllaç de la web on pots trobar-la:
Crim de Germania s’inicia amb el banquet que organitza la reina germana de Foix per tractar que els seus vassalls obliden la dura repressió contra els agermanats. Però ningú no acudirà a la cita del convit. El perquè d’aquesta «revenja» el trobarem en les pàgines següents, que ens mostren diversos episodis de la lluita sagnant que va enfrontar el poble i la noblesa. Uns fets històrics que es poden llegir, també, en clau molt més actual.
http://www.bromera.com/fitxa-llibre-propostes-didactiques/items/crim-de-germania-ena.html?id_fitxa=
La decadència del segle XVI vista per un jove del XXI
El Sant Ofici reclama la col·laboració de Pere Blasco, justícia de la vila d’Ontinyent. La decisió d’ajudar-los li planteja molts dubtes morals, però oposar-se als inquisidors, a les acaballes del segle XVI, és una de les accions més temeràries que es poden dur a terme. Jaume, un filòleg dels nostres dies que descobreix accidentalment la possibilitat de viatjar a través del temps, apareix de sorpresa en aquest escenari i aconseguirà allotjar-se en la casa del justícia. La seua mirada incrèdula ens descobreix com es desenvolupa aquest episodi, alhora que ens mostra com era la vida quotidiana en un moment en què les institucions genuïnament valencianes i la llengua i la cultura pròpies estaven en decadència.
Pots trobar més informació a:
http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/el-justicia.html
Segle XVII
Pots començar a ratrejar el passat mallorquí de comarques com la Safor i, sobretot, la Marina a:
En aquest enllaç trobaràs un vídeo explicatiu sobre la situació social de la llengua als segles XVI i XVII:
L'hegemonia peninsular de Castella. Conseqüències per al valencià:
https://polimedia.upv.es/visor/?id=3cb8e066-a244-e947-8343-1e72d25e02c5#
Lectures recomanades
Si t'interessa aquest període històric, pot reviure'l llegint aquestes novel·les:
L'epopeia d'un morisc valencià a la conquesta de Timbuctú
Aquesta novel·la narra l’epopeia d’Ahmed Al-Farrasí, un morisc valencià del segle XVI, cabdill de la tropa de mercenaris que conqueriren la ciutat de Timbuctú, a l’Àfrica central. El protagonista d’aquesta història ens conta, en primera persona, la seua aventura en una lluita contra els fusellers del Marroc, molts dels quals també eren d’origen valencià. Durant la batalla, la seua memòria alterna els fets bèl·lics amb les evocacions de la seua vida en terres valencianes. El seu relat deixa constància de la cultura, els costums i la llengua del seu poble, com també de la lluita per sobreviure a la dura repressió inquisitorial del segle XVI.
Més informació a:
http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/allah-akbar-elMorisc.html
En tots els enfrontaments socials ocorreguts als segles XVI i XVII, la llengua intervingué com a recurs de classe: l’alta noblesa accentuà la seua castellanització cultural durant els segles XVI i XVII i arrossegà pel mateix camí alguns sectors burgesos, especialment al Regne de València. Aquesta renúncia per part de les altes capes de la nostra societat genera la recessió literària i la desconfiança en la llengua pròpia. La nostra llengua, sense el suport polític de la seua etapa àuria, queda eclipsada per l’auge del castellà que viu un període d’esplendor literari.
EXERCICI 1
Però, podem valorar la vitalitat d’una llengua exclusivament per la seua producció literària culta?
Cal recordar que la nostra llengua va seguir sent llengua institucional fins als inicis del s. XVIII si bé la Cancelleria Reial – assimilada pel Consell d’Aragó – ja no exercia la tutela lingüística del passat, però les Corts Privatives, els municipis, els registres parroquials i notarials, l’administració de la justícia, els intercanvis comercials i una part considerable de la predicació i de l’ensenyament universitari s’expressaven majoritàriament en la nostra llengua fins el darrer terç del segle XVII.
Compara la vitalitat de la nostra llengua en la societat actual amb la que tenia just abans de la Guerra de Successió. Quines conclusions podem extraure?
Segle XVIII
EXERCICI 2
Després d’escoltar el Romanç de cec d’Al Tall, respon les preguntes següents:
Va ser a la tardor de 1705
que a Altea desembarcà
Baptista Basset,
com a general
de l’exèrcit de Carles el d’Àustria.
entrà a la Marina
i passejà per pobles i viles
i en moltes comarques
als maulets va distribuint armes
i donant raons,
convencent tots els llaudadors
que l’Arxiduc Carles
ha promés suspendre tributs i gravàmens
i tot el país
li va plantar cara al borbó Felip V.
Els reis i governants de tot Europa
es posen a l’aguait i al plet s’aboquen
que està en discussió
la corona dels regnes d’Espanya
i els dos aspirants
una guerra van a provocar,
buscant aliances
amb altres estats dos exèrcits preparen,
Felip de Borbó i Carles d’Àustria,
tals són els seus noms.
Al poble van renàixer les esperances
d’arrancar el poder als nobles senyors
i en poques setmanes el camí de València aplanaren
maulets i aliats dominaren pobles i ciutats.
D’una punta a l’altra el país va tornar a obrir les arques
per traure al carrer les senyeres contra el botifler
i l’arxiduc Carles a porta de Quart aclamaren
i el féu jurament d’obeir i defendre les lleis.
Del dia que ara esmente,
guardeu memòria,
el 25 d’abril de 1707.
Que trista batalla
va somoure la terra d’Almansa;
l’exèrcit borbó
al de l’Àustria va véncer d’un colp
i sense defenses
ocuparen comarques senceres.
Mal dia va nàixer
qui ordenà destruccions i matances.
Si el mal ve d’Almansa
amb raó diuen que a tots alcança:
No es pot oblidar
que en la boca del poble ha quedat.
Després que va sotmetre tot el país
i va tractar els homes amb gran crueltat
pensà que era l’hora
d’augmentar el poder de la seua corona
i sense tardança
promulgà el decret de Nova Planta
pel qual suprimia
les lleis i costums de la pràctica antiga
i ens va prohibir
que parlàrem la llengua d’ací.
Senyors i senyores,
de la història us hem fet el recompte;
Si voleu seguir
en els llibres està tot escrit.
a) Qui era Baptista Basset?
b) Com convenç Basset els llauradors valencians perquè donaren suport a la candidatura de Carles d’Àustria?
c) Què pressuposen el verbs van renàixer i van tornar a obrir?
d) Quines lleis va jurar defendre Carles d’Àustria?
Auca de la Guerra de Successió
Si vols repassar la Guerra de Successió llegint una auca, clica l'enllaç següent:
http://www.auques.cat/tot.php?auca=almansa
Lectures recomanades
L’1 de noviembre de 1700 mor a Madrid, sense descèndencia, Carles II. Aquest fet desencadena la terrible Guerra de Succesió per la corona de l’Imperi. La casa de Borbó i la d’Hasburg es disputen el tron buit. Les potències europees es posen ràpidament en moviment per fer valdré llurs interessos. Unes defensen el candidat francés, Felip d’Anjou, mentre d’altres s’estimen més l’opció de l’arxiduc austríac Carles. Espanya també acaba per dividir-se en dos. A més, al territorio valencià, la guerra agafa un caire de revolució social. Els llauradors i els gremis d’artesans veuen que ha arribat el momento de posar fi a les injusticies dels poderosos. Enmig de tanta turbulència destaca la figura de Joan Baptista Basset, el fill d’un humil d’Alboraia, que pogué haver canviat el rumb de la història.
...........................................................................................................
L'aventura de viure entre maulets i botiflers
El 1700, mentre les campanes ploren la mort del rei Carles, Marc Peris se’n va a València, on el mestre impressor Onofre Cabrera li obri les portes d’un món nou. Mentre va fent-se un home, Marc descobreix l’amor, cultiva l’amistat, té notícies d’un heroi popular que podria ser el seu pare i sent parlar per primera vegada d’una guerra encara llunyana entre dos bàndols, els austriacistes i els borbònics, per la successió al tron.
Més informació a:
http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/vent-dalmansa.html
........................................................................................