2.2. Ramon LLull, creador de la prosa literària (teoria pàgines 229-230- pràctica pàgines 76 i 77)
Exercici 1
Ja has pogut comprovar la importàcia que els estudiosos de la literatura atorguen a Ramon Llull com a creador de la prosa literària en la nostra llengua. Però estudiem-ho ara a partir de les seues pròpies paraules, perquè la preocupació per qüestions lingüístiques és ben evident en moltes de les seues obres. Para esment en aquest text i contesta les preguntes plantejades:
La intenció perquè nós aquesta amança posem en vulgar,
és per tal que els hòmens que no saben llatí puguen tenir
art i doctrina quan sàpiguen lligar llur voluntat a anar
amb bona amor, i encara, quan sàpien tenir ciència per
a conéixer veritat; i encara, per això la posem en vulgar,
perquè els hòmens que saben llatí tinguen doctrina i ma-
nera quan de les paraules llatines sàpiguen devallar a
parlar bellament en vulgar, usant de vocables d’aquesta
art, car hi ha molts hòmens que de la ciència en llatí no
saben transportar a vulgar per falta de vocables, els quals
per aquesta art podran tindre.
I perquè tenim mancança de vocables que són en vulgar,
ens convé usar vocables que són en llatí, i encara d’algu-
nes paraules estranyes que no són en ús en vulgar ni en
llatí, sense les quals no podríem pujar aquesta amança a
tan alt grau de bondat.
Pròleg Art Amativa
a) A quina llengua es refereix Llull quan diu vulgar? Per què l’anomena així?
b) El que fa Llull en aquest pròleg de l’Art Amativa és justificar el fet d’escriure la seua obra en vulgar i no en llatí. Era necessari justificar-ho? Raona la teua resposta.
c) A quines paraules es refereix Llull quan diu algunes paraules estranyes qui no són en ús en vulgar ni en llatí ? Pensa que Llull escrigué obres científiques, filosòfiques, místiques, etc. que necessitaven un vocabulari específic inexistent en les llengües romàniques.
d) Una vegada corregides les qüestions anteriors, sabries dir per què Llull és considerat el CREADOR DE LA PROSA LITERÀRIA?
Exercici 2
El Llibre de les bèsties és qualificat com apòleg . Tracta d’elaborar una definició d’aquest concepte a partir de les següents preguntes:
-Està escrit en vers o en prosa?
-Quins són els personatges protagonistes?
-Quin recurs fan servir per expressar la seua opinió?
-Quina és intenció o finalitat d’un apòleg?
Llibre d'Amic e Amat
Clica a aquest enllaç i accediràs a una selecció dels versicles del "Llibre d'Amic e Amat"
https://www.catorze.cat/biblioteca/llibre-amic-amat-3-42069/
Per saber-ne més...
Qui va ser Ramon Llull? Un visionari, un al·lucinat, un boig, un geni, un alquimista... Aquest extraordinari personatge va nàixer a Mallorca l'any 1232 o al principi de 1233. Arran d'una sèrie d'aparicions sobrenaturals de Jesús crucificat, decidí abandonar família i béns i emprendre una nova vida dedicada a la predicació i a la conversió d'infidels.
Va viatjar per tota la Mediterrània i per mitja Europa. Però aquesta activitat incessant no li impedí d'escriure més de 250 obres sobre una gran quantitat de temes: política, ciència, medicina, retòrica, lògica, filosofia, teologia, dret, etc.
El Llibre de les bèsties constitueix una sàtira sobre la lluita pel poder, una crítica de la societat del final del segle XIII representada al·legòricament pel món dels animals. La corrupció, els abusos de poder i les injustícies no hi falten. Unes constants temàtiques que encara són ben presents en els temps que ens ha tocat viure. Una lectura medieval molt actual, o no? T'animes?
........................................................................................
Per tal d'ampliar tot el que hem estudiat sobre la apassionant vida de Ramon Llull, no et pots perdre la pel·lícula-documental "Jo, Ramon Llull" sobre la seua vida i obra (el qüestionari CLASSROOM d'aquesta pel·lícula serà la nota de Comprensió Oral):
A través de quatre relats ben diferents, assistirem al naixement de la poesia trobadoresca i veurem com, a partir d’aquest inici, autors com Ramon Llull, Ausiàs March i Joanot Martorell van fer evolucionar la literatura valenciana.
Els tres escriptors es converteixen, així, en protagonistes de les narracions, que ens mostren com a persones de carn i ossos aquests autors tan mitificats i ens acosten a la seua part més humana i a les tribulacions que van sofrir al llarg de la seua vida. Tot això, en un ball compassat entre la realitat i la ficció, entre la reflexió i l’humor.