8 de març: DIA DE LA DONA

 

 

 

Al llarg de la història de la humanitat són moltes les dones (i, més recentment, també homes) les que han lluitat per la seua igualtat al si d’una societat tradicionalment dominada per homes i per una concepció masclista del món. De vegades no som conscients que aspectes de la vida quotidiana han estat vedats per a les dones fins no fa massa anys.

 

1) Capbussa’t a Internet i investiga sobre quins van ser els moviments feministes que van começar a reclamar els mateixos drets per a homes i dones. A quin país i en quin segle començaren? Quins drets reclamaven?

 

2) El dia 8 de març ha quedat establert al calendari com el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA. Investiga el motiu pel qual s’ha triat aquest dia.

 

3) Llig aquest text i contesta les preguntes:


—Vinc pel tema de l’anunci, senyora.


— Bé- diu la cap de personal—. Sega. Com es diu  vosté?


— Bernat.


— Senyor o senyoret?


— Senyor.


—Done’m el nom complet.


—Bernat Calabuig, senyor de Soler.


—He de dir-li, senyor de Soler, que, actualment, a la nostra direcció no li agrada contractar homes casats. Al departament de la senyora Moreno, per al qual nosaltres contractem el personal, hi ha diverses persones de baixa per paternitat. És legítim que les parelles joves desitgen tenir fills (la nostra empresa, que fabrica roba per a bebès, els anima a tenir-ne), però l’absentisme dels futurs pares i dels pares joves constitueix un dur contratemps per al funcionament d’un negoci.


—Ho comprenc, senyora, però ja tenim dos xiquets i no en vull més. A més (el senyor Calabuig es ruboritza i parla en veu baixa), prenc la píndola.


—Bé, si és així, continuem. Quins estudis té vosté?


—Tinc el graduat escolar i el primer grau del cicle formatiu d’administratiu. M’hauria agradat acabar el batxillerat, però en la meua família érem quatre fills i els meus pares donaren prioritat a les xiques, la qual cosa és molt normal. Tinc una germana coronela i una mecànica.


—En què ha treballat vosté últimament?


—Bàsicament he fet substitucions, perquè em permetia ocupar-me dels xiquets mentre eren menuts.


—Quina professió exerceix la seua esposa?


—És encarregada d’obres en una empresa de construccions metàl·liques. Però està estudiant enginyeria, ja que en un futur haurà de substituir sa mare, que fou qui va crear el negoci.


—Tornant a vosté, quines són les seues pretensions?


—Doncs… 


—Evidentment, amb un lloc de treball com el de la seua esposa i amb les seues perspectives de futur, vosté deu desitjar un sou de complement. Uns quants euros per a despeses personals, com qualsevol home desitja tenir, per als seus capritxos, els seus vestits. Li oferim 800 euros per començar, una paga extra i una prima d’assiduïtat. Fixe’s en aquest punt, senyor Calabuig, l’assiduïtat és absolutament indispensable en tots els nostres llocs de treball. Ha sigut necessari que la nostra directora creara aquesta prima per tal d’animar el personal a no faltar per ximpleries. Hem aconseguit disminuir l’absentisme masculí a la meitat, tanmateix, hi ha senyors que falten amb el pretext que el xiquet tus o que hi ha vaga a l’escola. Quants anys tenen els seus fills?


—La xiqueta en té sis i el xiquet, quatre. Tots dos van a classe i els arreplegue a la vesprada en eixir del treball i abans de fer la compra.


—I si cauen malalts, té alguna cosa prevista?


—El seu avi pot atendre’ls. Viu prop de casa.


—Bé, gràcies, senyor Calabuig. Ja revisarem el seu currículum i li comunicarem la nostra decisió en pocs dies.


El senyor Calabuig va eixir de l’oficina ple d’esperances. La cap de personal es va fixar en ell en anar-se’n. Tenia les cames curtes, l’esquena un poc encorbada i no tenia quasi cabell. «La senyora Moreno detesta els calbs», va recordar la responsable de contractació. I, a més, ho havia dit: «Necessitem un home alt, ros, amb bona presència i solter». I la senyora Moreno serà la directora del grup l’any que ve.


Bernat Calabuig, senyor de Soler, va rebre, tres dies més tard, una carta que començava dient: «Lamentem...».


FRANCE DE LAGARDE. LeMonde.29/9/1975

 

a)Què t’ha cridat l’atenció del text?

 

b)Quines injustícies de la situació laboral en general i de la dona en particular s’hi denuncien?

 

c)Quines mesures creus que cal prendre per a evitar la discriminació laboral per raons de sexe (i d’altres tipus)?

 

d)Què és la discriminació positiva? Digues en situacions actuals en què creus que s’hi dóna. Hi estàs d’acord?