L'APÒSTROF
En aquest enllaç trobaràs un vídeo explicatiu sobre aquest fenòmen vocàlic:
https://polimedia.upv.es/visor/?id=a2fa4d6b-7015-bc49-9ef2-da528561445e#
Els articles definits singulars (EL-LA) i la preposició DE poden presentar la forma apostrofada L’ i D’ . Revisem la normativa al respecte:
|
|
S’APOSTROFA |
NO S’APOSTROFA |
|
EL
DE |
Davant paraula començada per VOCAL o H muda.
Exemples: l’humor, l’ou, l’amic, d’humitat, d’alumini,...
|
Davant de I/U HI/HU quan funcionen com a consonants (Y/W).
Exemples: el ianqui, el huitanta, el ioga, de iogurt, de huit.
|
|
Davant d’estrangerismes començats per H aspirada.
Exemples: el hobby/de hobby. !Assegura’t amb el diccionari si dubtes de la pronuncia d’aquesta H ja que algunes, malgrat ser estrangerismes, són sordes (Tenen H muda: haixix, hàmster, handbol i handicap. La tenen aspirada perquè són préstecs no adaptats o calcs: hippy, hòlding, hall, Hollywood, Halloween, Hamlet...).
|
||
|
DE no passa a D’davant del nom de les lletres.
Exemples: de essa, de ema.
|
||
|
Davant préstecs no adaptats o calcs començats per S líquida s’admet l’apostrofació o la manca d’apostrofacció.
Exemple l’smòquing/el smòquing, l’stop/el stop
En el cas de la preposició DE mai apostrofarem.
Exemple: de striptease, de Stalin
|
|
|
S’APOSTROFA |
NO S’APOSTROFA |
|
LA
|
Davant paraula començada per VOCAL o H muda.
Exemples: l’amistat, l’habilitat,...
|
Davant de I/U HI/HU quan funcionen com a consonants (Y/W).
Exemples: la ianqui, la huitantena edició.
|
|
Davant de paraula femenina començada per I/U, HI/HU àtones.
Exemples: la italiana, la universitat, la història,... !No trasllades aquesta excepció a l’article masculí. Exemples: l’italià, l’universitari, ...
|
||
|
Davant del nom de les lletres.
Exemples: la essa, la ema.
|
||
|
Davant de la paraula UNA referida a la primera hora.
Exemples: la una del migdia.
|
||
|
Davant de paraula si l’apòstrof pot donar lloc a confusions orals.
Exemples: la asimetria/la simetria, lira/ la ira
|
||
|
Davant préstecs no adaptats o calcs començats per S líquida no apostrofarem.
Exemple: la schola cantorum
|
! Si dubtes sobre si un estrangerisme o préstec s’ha adaptat o no al valencià, busca’l a un diccionari. Si hi apareix en lletra normal significa que està adaptat; si apareix en cursiva, vol dir que es un calc, és a dir, que es pronuncia com a la seua llengua d’origen.
L'APÒSTROF i LES SIGLES
Menció a banda mereix l’ús de l’apòstrof davant de sigles. En aquest cas aplicarem la regla següent:
- Apostrofarem seguint les normes generals de les paraules, si les sigles es lligen com una paraula.
Exemple: l’OVNI, la UNICEF, ...
! El gènere d’una sigla coincidix amb el de la paraula que constituïx el nucli de la denominació completa.
Exemple: OVNI (Objecte Volador No Identificat)
Masculí
ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols)
Femení
- Apostrofarem davant de sigles que es deletregen i que, en pronunciar-les comencen per un so vocàlic.
Exemples: l’EMT, l’AVL
LES CONTRACCIONS
Molt relacionat amb l’article definit masculí singular i plural tenim el fenomen de la contracció. Així:
A EL = AL, DEL, PEL, CAL
DE +
PER ELS = ALS, DELS, PELS, CALS
CA
! En l’article definit masculí singular hem de tenir present que, si es pot apostrofar, no hem de fer la contracció.
Exemples: al poble / a l’hospital
L'ELISIÓ VOCÀLICA
L’elisió vocàlica consisteix en la supressió en la parla de la vocal àtona d’una paraula quan la paraula següent també comença amb vocal, o en la supressió de la vocal inicial àtona d’una paraula quan l’anterior també acaba en vocal. Com a norma general, la vocal elidida és una E o una A àtones.
Exemples: sens(e) identitat, mitj(a) hora, no (e)l veus, algú (e)m telefona, una (e)sperança, setz(e) hòmens,...
L’elisió depén en gran mesura de la rapidesa en la dicció. No és un fenomen que es done en tots els parlants, però sí és tan habitual que és imprescindible reconéixer-lo per tal de no traslladar-lo a l’escriptura ja que a contracció i l’apostrofació sols la fem amb l’article definit masculí singular i plural i mai amb cap altra paraula de la llengua. Així no són correctes solucions com: que’l o quel.
La reducció de dues A en una de sola pot generar dubtes en l’escriptura pel que fa al gènere d’alguns substantius.
Exemples: un(a) allau, un(a) aroma, un(a) hora,...
