TEORIA
La grafia H no representa normalment cap so (home, vehicle, història, exhibició,...), i s’ha mantingut només per raons etimològiques. El seu ús coincidix, per tant, amb la majoria de llengües romàniques.
Això no obstant, cal tenir present la grafia correcta de les següents paraules ja que presenten un ús divergent al del castellà:
|
AMB H |
SENSE H |
|
- hivern, hivernar, hivernacle, etc. - ham. - harpia. - hissar, hissada, etc. - harmonia, harmònic, harmònica, filharmònica, etc. - ahir, despús-ahir, abans d’ahir, etc. - subhasta, subhastar, subhastat, etc. - substrahend. - hendecasíl·lab...
|
-orfe, òrfena, orfandat, etc. -orxata, orxateria, orxater, etc. - os, osset, ossamenta, etc. - ou, ouera, oval, ouater, etc. - cacau, cacauet, cacauera, etc. - coet, coeter, etc. - truà. - exuberant...
|
La lletra H representava en llatí (com actualment en anglés, alemany, etc.) un fonema aspirat. En valencià, la H encara manté aquest valor en:
- Onomatopeies: ha, ha, ha!, he, he, he!, aha!, ehem!, etc.
- Paraules manllevades de llengües que tenen aquesta H aspirada: Hèlsinki, Hong Kong, Hawai, Hannover, hall, etc.
! No representa cap fonema en algunes grafies antigues de cognoms, darrere de C: Benlloch, Doménech, Besalduch, Llach, Lluch, March,... que es pronuncies amb /k/ final.
! No porten H els noms valencians Elisabet, Ester, Judit, Rut, Maó, Munic, Oriola, Osca i Zuric.