En l’evolució de la nostra llengua, el més normal és que les paraules que en llatí començaven amb L, hagen donat LL: de luna (lluna), de lupum (llop), etc.

En alguns casos, però, paral·lelament a la paraula d’evolució popular (amb LL inicial) en tenim una altra d’origen culte que, com en llatí, comença amb L. Cal tenir-ho ben present i no palatalitzar la inicial d’aquests mots. Fixeu-vos en les parelles següents:

 lluna                lunar                           llengua              lingüística

 llavi                 labial                          llibertat             liberal

 llibre                lectura                        llet                    lacti

 lletra                literatura                     llavor               labor

 lloc                  local                            llàgrima           lacrimal

 llegir               lectura                        llum                 lumínic

Recordeu, igualment, la grafia de les següents paraules:

laberint, làmina, lepra, lícit, línia, linial, lira, litre, lògic, lamentar, laringe, larva, lasciu, latent, lateral, latifundi, liceu, licor, etc.

El dígraf TLLel trobem en una sèrie de paraules com ara bitllet, butlleta, butlletí, enrotllar, ratlla, butllofa,... Es pronuncia com una LL, de manera que no sona la T.

El dígraf TL es pronuncia com una ele geminada (sense la T) : butla, atleta, atlas, atlàntic,...

Hi ha una sèrie de paraules que admeten ambdós dígrafs, depenent de la zona d’on provinga el parlant: ametla/ametlla, espatla/espatlla, batle/batlle, motle/motlle ,guatla/guatlla, etc.

Per raons etimològiques, algunes de les nostres paraules conserven la grafia L·L que, antigament, era pronunciada com dues eles o com una ele llarga. Actualment aquella pronunciació s’ha perdut gairebé del tot i, per tant, no ens en podem refiar gens a l’hora d’escriure els mots que mantenen la grafia. Així doncs, caldrà tenir:

      - En alguns (pocs) casos ens ajudarà recordar relacions com les següents:

1. En els antònims d’algunes paraules que comencen per L:

    

    

    lògic.........il·lògic                  licit.......... il·lícit                     legal........... il·legal

   
   

2. En els derivats de paraules acabades en LL :

    

                                      metall: metal·lúrgic, metàl·lic, metal·lúrgia,...

    

                                      cristall: cristal·lí, cristal·litzar,...

    

3. Recorda alguns casos en què SOL aparéixer:

    

    

1. Tin en compte, a més, que:

    

• Les paraules miler i miliós’escriuen amb L.

   

• Vil·la  (casa) és diferent de vila(població).

   

• Anul·lar (verb) és diferent d’anular (adjectiu)

   

1. Els mots començats per L, quan el contrari amb el prefix negatiu I, s’escriuen amb L·L: legal-il·legal, legítim-il·legítim, ...

    

2. Alguns mots cultes emparentats amb mots que tenen LL s’escriuen amb L·L: capil·lar (cabell), metàl·lic (metall),...

    

    

   Més generalment, però, haurem de fer l’esforç per RECORDAR els mots següents que, entre altres, s’escriuen amb L·L (els derivats de totes aquestes paraules també s’escriuen amb L·L. Teniu assenyalats en negreta els començaments i acabaments del quadre de més amunt):