***************TEORIA***************

La nostra llengua té, com la majoria de llengües occidentals, dos consonants alveolars:

 

-   una de sonora /z/, en l’emissió de la qual es fan vibrar les cordes vocals, i

 

-    una altra de sorda /s/, en la fonació de la qual no vibren les cordes vocals.

 

A causa de les interferències que provoquen els parlars apitxats (que fan sordes totes les consonants sonores) i el castellà (que no té aquest so) i, moltes vegades no pronunciem aquesta parella de sons com és degut. Llegiu atentament aquestes paraules, tot procurant de fer les distincions fòniques pertinents:

 

SONORES

SORDES

Casa

Zinc

Pesa

Calzes

Abrasar

Caça

Cinc

Peça

Calces

Abraçar

 

Està clar que la diferenciació d’ambdós sons és imprescindible en molts contextos. Repassem quines són les regles que regulen la seua escriptura:

 

 

En línia!

Si vols veure un vídeo explicatiu sobre aquests dos sons, clica l'enllaç següent:

 

https://polimedia.upv.es/visor/?id=4e79fecf-e171-e64f-aae7-a76d9ce13b0a

********LA ESSA SONORA*********

El fonema fricatiu alveolar sonor /z/ el trobem representat per 2 grafies:

 

GRAFIA

USOS

EXCEPCIONS

 

 

 

Z

A principi de paraula: zero, zoològic,...

 

 

 

Entre consonant i vocal: donzella, pinzell,...

 

 

Les paraules que continguen els prefixos DINS-, TRANS- i FONS- : endinsar, transeünt, enfonsar,... (1)

 

 

 

 

S

 

 

 

 

 

Entre vocals: casa, rosa, posar,...

 

 

Algunes paraules derivades del grec:

amazona, trapezi,...

 

 

En els compostos de rizo- (rizòfag),

 -zoic (paleozoic), -zoide(trapezoide),

-zoari(protozoari),-zou(espermatozou)

 

Altres: nazisme, Ezequiel,...

 

 

!(1) Vés alerta ja que les paraules que contenen aquests prefixos tendim a pronunciar-les incorrectament amb el so sord (/s/).

 

! Fixeu-vos també en aquest grup de paraules que solem pronunciar com a sordes (/s/) quen en realitat són sonores:

 

Topònims

Alzira, Àsia, Casinos, Manises, les Useres,...

Antropònims

Anastàsia, Cèsar, Camarasa, Eusebi, Ezequiel, Isabel, Teresa...

Acabats en

–sió

adhesió, cohesió, col·lisió, concisió, decisió, explosió,...

Acabats en

–si

anàlisi, apoteosi, crisi, dièresi, hipòtesi, oasi, metamorfosi, tesi,...

Acabats en

–esa

marquesa, princesa, burgesa, pagesa, naturalesa, bellesa, peresa,...

 

Altres substantius

casino, casos, fusible, gasa, museu, països, anestèsia, asil, basalt, basílica, centèsim, desídia, divisor, eclesiàstic, enèsim, entusiasme, episodi, fase, frase, idiosincràcia, medusa, misàntrop, musa, musulmà, nasal, obesitat, paràsit, presagi, presumpte, residu,...

Paraules amb Z

aranzel, rizòfag, topazi, trapezi, zebra, zel, zona, zero, zoologia,...

 

 

! Com que el castellà no posseeix el so sonor, convé tenir present aquest grup de paraules, l’escriptura i la pronúncia de les quals és divergent amb el castellà: àzim, benzina, botzina, bronze, donzella, pinzell, senzill, zebra, zel, zero, zinc, aranzel, topazi i poques més.

En línia!

Si vols veure un vídeo explicatiu de l'ús de la ESSA SONORA, clica a l'enllaç següent:

 

https://polimedia.upv.es/visor/?id=348b6760-af1a-ca44-878a-e973d891d15e

**********LA ESSA SORDA*********

El fonema fricatiu alveolar sord /s/ el podem trobar representat per 2 parelles de grafies:

··················· S/SS····················

 

GRAFIA

USOS

EXCEPCIONS

 

 

 

 

1a

 

P

A

R

E

L

L

A

 

 

 

S

A principi de paraula: sabata, ser, sirena, sol, suc,...

 

A final de paraula: fals, espés,...

 

Entre consonant i vocal/vocal i consonant: dacsa, curset, molsa, distraure, costat, ...

El determinat indefinit plural qualssevol.

 

 

 

SS

 

 

 

Entre vocals: pesseta, gossa, possible,...

Escriurem una sola essa entre vocals encara que sone sorda després dels prefixos acabats en vocal: entresòl, homosexual, monosíl·lab,... (2)

           

 

! (2) Vés alerta perquè hi ha una sèrie de prefixos que tenen un funcionament especial:

 

-      No confongues el prefix A- (que aporta un valor negatiu: asimptomàtic, asimetria,...) amb paraules que comencen per ASS- (assemblea, assalt,...).

 

-   Amb els prefixos PRE- i RE- no farem servir aquesta excepció. Així si una paraula conté aquest prefix i presenta una essa intervocàlica, la duplicarem si és sorda i restarà simple si és sonora: ressaltar /s/, resoldre /z/, pressentir /s/, presumpte /z/,...

 

-   El prefix DI- forma part de l’excepció que aporta el significat de “fer doble”: disèpal. Quan no té aquest valor, no forma part de l’excepció: dissoldre, dissertació,...

 

 

··················· C/Ç····················

La segona parella es reparteix totes les posicions depenent de la vocal que va darrere de la grafia:

 

 

2a

 

P

A

R

E

L

L

A

 

Ç

A

venjança, caça, ...

 

O

dolços, eriçó, ...

U

forçut, ...

A final de paraula: feliç, estruç,..

 

C

E

cacera, incert,...

I

soci, elegància,...

 

A principi de paraula: cera, ciri, ...

 

 

!La dificultat de la ESSA SORDA és triar la parella correcta (s-ss o c-ç). No hi ha capregla efectiva al cent per cent però pots trobar ajuda en el paral·lelisme d’ús de grafies amb el castellà. Així , normalment, quan en castellà escrivim S en valencià escrivim S-SS: paseo-passeig, siglo-segle, asesino-assassí... i quan en castellà escrivim C o Z en valencià escrivim C o Ç: caza-caça, cereza-cirera, cebolla-ceba, feliz-feliç...Però vés amb compte ja que aquest paral·lelisme no és total: centinela-sentinella, cazuela-cassola, danza-dansa,...

 

Recorda que dins d’una mateixa família de paraules sols poden alternar la S amb la SS i la C amb la Ç: feliç- felicitat i no * felisitat, dansa-dansador i no * dançador

 

!Recorda que són sordes:

 

abadessa, abscissa, baronessa, Brussel·les, compromissari, discussió, dissertar, disseny, dissoldre, Eivissa, excessiu, etcètera, frontissa, gessamí, messies, metgessa, poncella, premissa, Valldemossa, velocitat, vicissitud, etc.

! Sempre són sords els mots acabats en:

 

·         -gressió: regressió, transgressió...

·         -gressor: agressor, regressor,...

·         -missió: admissió, omissió,...

·         -missor: transmissor, emissor,...

·         -pressió: pressió, expressió,...

·         -pressor: compressor, repressor, etc.

 

! El morfema que indica superlatiu s’escriu amb SS: bellíssim, poquíssima, elegantíssim, amplíssimes,...

 

! S’escriu amb SS així mateix el morfema de femení –ESSA (excepte princesa i marquesa): duquessa, abadessa, mestressa, jutgessa,...

 

! Escrivim amb C les paraules que acaben en:

 

·         -ància: elegància, importància, abundància,...

·         -ència: València, presència, ciència, intel·ligència,...

 

! Escrivim amb Ç les paraules formades amb els sufixos:

 

·         -ança: esperança, confiança, fiança, lloança,...

·         -ença: coneixença, creença, aparença, condolença, etc.

!  Hi ha alguns mots que poden crear-te dificultat perquè sols pronunciar-los de manera errònia. Fixa’t en aquestes paraules:

 

S: sabata, safata, safrà, saga, sagal, salpar, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarró,sarsuela, soc, sòcol, sotsobrar, sucre, sentinella, séquia, simbomba, sofre,...

 

SS: alcàsser, arrebossar, arrissar, assutzena, carnisseria, carrossa, cassola, disfressar,drassana, Eivissa, escaramussa, gessamí, hissar, massapà, massís, mosso, mostassa, pissarra, pòlissa, regalèssia, rossí, tassa, tossut,...

 

C/Ç: amenaçar, avançar, caçar, calçar, començar, encalçar, esquinçar, llançar, traçar,açò, balança, ençà, cabeça, capçalera, calça, eriçó, escorça, façana, maça, novençà, peça, pinça, plaça, puça, raça, unça, veça, ..

 

 

En línia!

Si vols veure un vídeo explicatiu de la ESSA SORDA, clica aquest enllaç:

 

https://polimedia.upv.es/visor/?id=3693d5a4-8196-554b-8d54-00e92d5b71c5

Descarrega't la teoria

Teoria de la ESSA SONORA i la ESSA SORDA
Teoria.pdf
Documento Adobe Acrobat 228.3 KB