***************TEORIA***************
La nostra llengua té, com la majoria de llengües occidentals, dos consonants alveolars:
- una de sonora /z/, en l’emissió de la qual es fan vibrar les cordes vocals, i
- una altra de sorda /s/, en la fonació de la qual no vibren les cordes vocals.
A causa de les interferències que provoquen els parlars apitxats (que fan sordes totes les consonants sonores) i el castellà (que no té aquest so) i, moltes vegades no pronunciem aquesta parella de sons com és degut. Llegiu atentament aquestes paraules, tot procurant de fer les distincions fòniques pertinents:
|
SONORES |
SORDES |
|
Casa Zinc Pesa Calzes Abrasar |
Caça Cinc Peça Calces Abraçar |
Està clar que la diferenciació d’ambdós sons és imprescindible en molts contextos. Repassem quines són les regles que regulen la seua escriptura:
En línia!
Si vols veure un vídeo explicatiu sobre aquests dos sons, clica l'enllaç següent:
https://polimedia.upv.es/visor/?id=4e79fecf-e171-e64f-aae7-a76d9ce13b0a
********LA ESSA SONORA*********
El fonema fricatiu alveolar sonor /z/ el trobem representat per 2 grafies:
|
GRAFIA |
USOS |
EXCEPCIONS |
|
Z |
A principi de paraula: zero, zoològic,...
|
|
|
Entre consonant i vocal: donzella, pinzell,...
|
Les paraules que continguen els prefixos DINS-, TRANS- i FONS- : endinsar, transeünt, enfonsar,... (1)
|
|
|
S |
Entre vocals: casa, rosa, posar,...
|
Algunes paraules derivades del grec: amazona, trapezi,...
|
|
En els compostos de rizo- (rizòfag), -zoic (paleozoic), -zoide(trapezoide), -zoari(protozoari),-zou(espermatozou)
|
||
|
Altres: nazisme, Ezequiel,...
|
!(1) Vés alerta ja que les paraules que contenen aquests prefixos tendim a pronunciar-les incorrectament amb el so sord (/s/).
! Fixeu-vos també en aquest grup de paraules que solem pronunciar com a sordes (/s/) quen en realitat són sonores:
Topònims |
Alzira, Àsia, Casinos, Manises, les Useres,... |
|
Antropònims |
Anastàsia, Cèsar, Camarasa, Eusebi, Ezequiel, Isabel, Teresa... |
|
Acabats en –sió |
adhesió, cohesió, col·lisió, concisió, decisió, explosió,... |
|
Acabats en –si |
anàlisi, apoteosi, crisi, dièresi, hipòtesi, oasi, metamorfosi, tesi,... |
|
Acabats en –esa |
marquesa, princesa, burgesa, pagesa, naturalesa, bellesa, peresa,... |
|
Altres substantius |
casino, casos, fusible, gasa, museu, països, anestèsia, asil, basalt, basílica, centèsim, desídia, divisor, eclesiàstic, enèsim, entusiasme, episodi, fase, frase, idiosincràcia, medusa, misàntrop, musa, musulmà, nasal, obesitat, paràsit, presagi, presumpte, residu,... |
|
Paraules amb Z |
aranzel, rizòfag, topazi, trapezi, zebra, zel, zona, zero, zoologia,... |
! Com que el castellà no posseeix el so sonor, convé tenir present aquest grup de paraules, l’escriptura i la pronúncia de les quals és divergent amb el castellà: àzim, benzina, botzina, bronze, donzella, pinzell, senzill, zebra, zel, zero, zinc, aranzel, topazi i poques més.
En línia!
Si vols veure un vídeo explicatiu de l'ús de la ESSA SONORA, clica a l'enllaç següent:
https://polimedia.upv.es/visor/?id=348b6760-af1a-ca44-878a-e973d891d15e
**********LA ESSA SORDA*********
El fonema fricatiu alveolar sord /s/ el podem trobar representat per 2 parelles de grafies:
··················· S/SS····················
|
GRAFIA |
USOS |
EXCEPCIONS |
|||
|
1a
P A R E L L A
|
S |
A principi de paraula: sabata, ser, sirena, sol, suc,... |
|
||
|
A final de paraula: fals, espés,... |
|
||||
|
Entre consonant i vocal/vocal i consonant: dacsa, curset, molsa, distraure, costat, ... |
El determinat indefinit plural qualssevol. |
||||
|
SS |
Entre vocals: pesseta, gossa, possible,... |
Escriurem una sola essa entre vocals encara que sone sorda després dels prefixos acabats en vocal: entresòl, homosexual, monosíl·lab,... (2) |
|||
! (2) Vés alerta perquè hi ha una sèrie de prefixos que tenen un funcionament especial:
- No confongues el prefix A- (que aporta un valor negatiu: asimptomàtic, asimetria,...) amb paraules que comencen per ASS- (assemblea, assalt,...).
- Amb els prefixos PRE- i RE- no farem servir aquesta excepció. Així si una paraula conté aquest prefix i presenta una essa intervocàlica, la duplicarem si és sorda i restarà simple si és sonora: ressaltar /s/, resoldre /z/, pressentir /s/, presumpte /z/,...
- El prefix DI- forma part de l’excepció que aporta el significat de “fer doble”: disèpal. Quan no té aquest valor, no forma part de l’excepció: dissoldre, dissertació,...
··················· C/Ç····················
La segona parella es reparteix totes les posicions depenent de la vocal que va darrere de la grafia:
|
2a
P A R E L L A |
Ç |
A |
venjança, caça, ... |
|
|
O |
dolços, eriçó, ... |
|||
|
U |
forçut, ... |
|||
|
A final de paraula: feliç, estruç,.. |
||||
|
C |
E |
cacera, incert,... |
||
|
I |
soci, elegància,... |
|||
|
A principi de paraula: cera, ciri, ... |
||||
!La dificultat de la ESSA SORDA és triar la parella correcta (s-ss o c-ç). No hi ha capregla efectiva al cent per cent però pots trobar ajuda en el paral·lelisme d’ús de grafies amb el castellà. Així , normalment, quan en castellà escrivim S en valencià escrivim S-SS: paseo-passeig, siglo-segle, asesino-assassí... i quan en castellà escrivim C o Z en valencià escrivim C o Ç: caza-caça, cereza-cirera, cebolla-ceba, feliz-feliç...Però vés amb compte ja que aquest paral·lelisme no és total: centinela-sentinella, cazuela-cassola, danza-dansa,...
Recorda que dins d’una mateixa família de paraules sols poden alternar la S amb la SS i la C amb la Ç: feliç- felicitat i no * felisitat, dansa-dansador i no * dançador
!Recorda que són sordes:
abadessa, abscissa, baronessa, Brussel·les, compromissari, discussió, dissertar, disseny, dissoldre, Eivissa, excessiu, etcètera, frontissa, gessamí, messies, metgessa, poncella, premissa, Valldemossa, velocitat, vicissitud, etc.
! Sempre són sords els mots acabats en:
· -gressió: regressió, transgressió...
· -gressor: agressor, regressor,...
· -missió: admissió, omissió,...
· -missor: transmissor, emissor,...
· -pressió: pressió, expressió,...
· -pressor: compressor, repressor, etc.
! El morfema que indica superlatiu s’escriu amb SS: bellíssim, poquíssima, elegantíssim, amplíssimes,...
! S’escriu amb SS així mateix el morfema de femení –ESSA (excepte princesa i marquesa): duquessa, abadessa, mestressa, jutgessa,...
! Escrivim amb C les paraules que acaben en:
· -ància: elegància, importància, abundància,...
· -ència: València, presència, ciència, intel·ligència,...
! Escrivim amb Ç les paraules formades amb els sufixos:
· -ança: esperança, confiança, fiança, lloança,...
· -ença: coneixença, creença, aparença, condolença, etc.
! Hi ha alguns mots que poden crear-te dificultat perquè sols pronunciar-los de manera errònia. Fixa’t en aquestes paraules:
S: sabata, safata, safrà, saga, sagal, salpar, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarró,sarsuela, soc, sòcol, sotsobrar, sucre, sentinella, séquia, simbomba, sofre,...
SS: alcàsser, arrebossar, arrissar, assutzena, carnisseria, carrossa, cassola, disfressar,drassana, Eivissa, escaramussa, gessamí, hissar, massapà, massís, mosso, mostassa, pissarra, pòlissa, regalèssia, rossí, tassa, tossut,...
C/Ç: amenaçar, avançar, caçar, calçar, començar, encalçar, esquinçar, llançar, traçar,açò, balança, ençà, cabeça, capçalera, calça, eriçó, escorça, façana, maça, novençà, peça, pinça, plaça, puça, raça, unça, veça, ..
En línia!
Si vols veure un vídeo explicatiu de la ESSA SORDA, clica aquest enllaç:
https://polimedia.upv.es/visor/?id=3693d5a4-8196-554b-8d54-00e92d5b71c5
Descarrega't la teoria
