Els préstecs lingüístics són paraules que hem agafat d’una altra llengua en un moment determinat de la història i que hem incorporat a la nostra. Tots els préstecs, però, no són iguals. Així, podem diferenciar diversos fenòmens:

PRÉSTECS (teoria pàgina 225-6/pràctica pàgina 66)

PER ADAPTACIÓ:

 

Són aquelles paraules que, tot i provindre d’una altra llengua, han sigut adaptats a l’ortografia i a la fonètica valencianes. Sovint ens costa reconéixer aquests préstecs com a paraules “no genuïnament valencianes” (ex: boda, cotó, guerra,…).

 

L’ús d’aquests préstecs és totalment lícit ja que aquestes paraules s’han incorporat al nostre lèxic i apareixen als nostres diccionaris.

 

A més a més, molts d’aquests préstecs adaptats no tenen cap paraula genuïnament valenciana per a expressar eixe concepte i són, per tant, imprescindibles (ex: macarró, gol, esport, novel·la, …).

 

Altres, en canvi, sí que el seu concepte pot ser expressat amb una paraula pròpia:

eslip (préstec adaptat de l’anglés)

calçotets (paraula genuïna valenciana)


En aquest cas, sempre preferirem l’opció valenciana al préstec.

 

PER ADOPCIÓ:

 

Són paraules que s’han incorporat a la nostra llengua però ho han fet sense patir cap adaptació ni ortogràfica ni fonètica, és a dir, s’escriuen i es pronuncien igual que en la seua llengua d’origen.

 

Apareixen als nostres diccionaris en lletra cursiva i, quan els utilitzem, hem d’entrecomillar-los (si escrivim a mà) o posar-los en lletra cursiva (si utilitzem l’ordinador).

 

Aquests préstecs solen tindre una paraula valenciana de significat idèntic o paregut que serà la que preferirem:

 

hobby ( calc de l’anglés)

afició (paraula valenciana correcta)

 

! Sovint podem trobar al diccionari tant la versió adaptada com el calc. 



POT AJUDAR-TE!

DICCIONARI ETIMOLÒGIC

DICCIONARI GENERAL

BARBARISMES (teoria pàgina 226- pràctica pàgina 67)

Són paraules provinents d’una altra llengua que desplacen una altra paraula de la  llengua pròpia. No apareixen al diccionari i el seu ús és totalment incorrecte.

 

sueldo (barbarime provinent del castellà)

sou (paraula valenciana correcta)

 

En cas de no voler o no poder prescindir del seu ús, l’haurem d’entrecomillar (si escrivim a mà) o posar en lletra cursiva (si utilitzem l’ordinador) per tal de marcar la seua incorrecció.

 

M’agradaria fer puenting

 

 

POT AJUDAR-TE!

EXERCICI 1

Busca exemples que il·lustren barbarismes habituals en valencià i que mostren els acabaments o sons de la graella:

 

ACABAMENTS EN -O ÀTONA


camarero - camarero - cambrer

ACABAMENTS EN -CIÓ 

(del castellà -CIÓN)


aclaración- aclaració- aclariment

ACABAMENTS EN -E ÀTONA


desfile- desfile- desfilada

CONTÉ EL SO DE LA Z DEL CASTELLÀ

(transformat en /s/)


acera- acera /asera/- vorera

ACABAMENTS -ILLA/-ILLO


sombrilla - sombrilla- para-sol

palillo- palillo- furgadents

CONTÉ EL SO DE LA J CASTELLANA

 (en valencià no existeix)

jaleo - jaleo - enrenou, rebombori

COL·LOQUIALISMES (teoria pàgina 226 /pràctica pàgines 68 i 69)

Recorda que també haurem d’entrecomillar (si escrivim a mà) o posar en lletra cursiva (si utilitzem l’ordinador) els vulgarismes quan no en volguem prescindir per tal de remarcar que no estan escrites segons marca la normativa.

 

 La fideuà és originària de Gandia

EXERCICI 18 DE LA PÀGINA 68